Estic d'acord amb els comentaris que heu fet de l'article que vaig escriure ahir. Sa veritat es que he llegit molt sobre aquest tema, arrel de les circunstàncies que m'han succeït a la meva vida, apart de llegir en Yousser també en va ensenyar molt d'aquest tema, ara ho veig d'una manera totalment diferent, fins el punt de que puc dir sense dubtar que no em fa gens de por la mort.(Això no vol dir que tengui pressa, m'encanta la vida i viure!)
Sa veritat és que la majoria de gent sap ben poc o res de la mort.Aqui a occident és un tema tabú, ens fa por hasta i tot xerrar-ne. No ho entenc, ja que és una cosa tan natural com el néixement.Crec que tot això té a veure amb la educació que ens donen des de ben petits,a mi per exemple sempre que moria algú que jo conegués, m'ho amagaven, em deien mentides, o s'inventaven històries per que no m'adones del fet.
Clar, si de petit ja t'ensenyen aquestes coses, i que no n'hem de parlar, és normal que d'adults afrontem el tema en por i dolor.
Crec que si tothom ho vegés com el que és, una etapa més de la vida, una cosa natural per la qual tots hem de passar qualque vegada en la vida, no seria un fet tan dolorós.
Es normal i entenc que situacions com la mort d'una persona jove, amb tota la vida per devant, ens faci mal a tots, especialment a la família, però torn a repetir: el que ens han ensenyat des de petits es la causa per la qual quan passa un fet d'aquests, es torni una desgràcia i un drama encara més dur del que ja és.
Si fossim capaços de veure la mort no com el fí de tot, si no com el començament d' una nova etapa en la qual passam a un altre nivell d'experiències i forma de viure, on possiblement la nostra ànima seguirà creixent, no ens sentiriem tan trists quan algú ens deixés.
No sé si voleu que us escrigui el que he aprés sobre aquest tema, però hi ha moltes coses que molta de gent no s'imagina, a mí en va sorprendre molt totes les coses que no sabia de la mort. Ara puc dir que no té res a veure amb el que jo creia abans. Com és un tema que sé que a molta de gent no li agrada, només publicaré el que he aprés si voltros voleu. M'ho comentau i si voleu, jo amb gust aniré possant coses que us puguin ajudar a veure la mort com una cosa més natural i a la que no s'ha de temer.
fa molts d'anys vaig llegir el llibre "la vida entre vidas" i ja em va quedar gravat que anam de vida en vida, ademés sempre faig bromes amb una amiga a sa que li dic: pa la otra vida me lo pido pa mi" reim molt amb això, el que ha passat amb en jaume és molt trist però sa veritat es que no pas pena per ell, perque sé que està bé, bé no súper beeeee!!! però no puc evitar plorar-lo i sentir aquesta pena tan grossa per als meus cunyats!!!
ResponderEliminarper cert no tenc gens de por a la mort!!!
Estic totalment d'acord amb tu Maribel, si et fa sentir millor, plora, plora i treu tot el sofriment que duus a dins. Ajuda als pares i n'en Toni, ara mateix necessiten algú que els ajudi a passar aquests moments tan durs.Com tu has dit molt bé, amb la mort no s'acaba res pel qui mor, però sí que acaba pels que queden aqui, acaba el disfrutar de la seva presència, s'acaba compartir moments d'alegria, i moltes més coses.Jo personalment tenc molt clar que quan una persona mor, no és un adeú, és un fins ja ens veurem!.Apart de això, per mí només se n'han anat fisicament, sé cert, i n'estic segur que espiritualment estàn amb mí,sempre i en tot moment, esperant que m'arribi l'hora i llavors trobar-nos de nou.Amb en Jaume succeix igualment,ell només ha fuit fisicament,però el seu esperit o ànima esta entre voltros. Una abraçada!
ResponderEliminar