Fets sense resposta

Avui és un dia d'aquells a n'es quals surgeixen preguntes que aparentment no tenen resposta.
Avui matí m'he trobat amb una desgràcia terrible, un accident de trafic en el qual ha resultat mort un al·lot de Muro, que només tenia vint-i-sis anys.
Em puc imaginar la quantitat de preguntes que ara mateix es deuen fer els seus pares i familiars, entre els quals s'hi troben amics meus. Perquè ens ha passat això a noltros? què he fet per mereixer aquest càstic? perquè ha de morir un al·lot tan jove i que no havia fet mal a ningú? etc.
Jo, no fa massa anys em vaig fer les mateixes preguntes, i no hi trobava resposta, almenys cap que li trobàs un sentit. Han hagut de passar un parell d'anys per trobar i entendre les respostes. Però ara puc dir que  almenys, he aprés a aceptar tot allò que em passa, a mi i a la meva família.
Encara que siguin moments molts durs, sé que  tot té un perquè, quin és aquest motiu, no ho sé, però el que està ben clar, és que realment no sabem per quin motiu passen aquestes coses.
Podria posar un parell de possibles motius, però entenc i més a n'aquests moments, que les respostes que per mí són vàlides, per altres poren no ser-ho. Simplement la vida és així, moments bons i dolents, temporades de tristesa i altres d'alegria i felicitat.La clau, està en afrontar totes les dificultats que ens trobam cada dia, d'una manera positiva i d'aceptació, sense resistències.
Sé i reconec que dir això és facil, però fer-ho és molt més complicat.Sé del que xerr, jo mateix, encara que en circunstàncies diferents, he passat per moments durs, com és el fet de perdre les persones que més estimes.En un interval aproximat de dos anys i mitg, vaig perdre mare, pare, i un germà. Us podeu imaginar que si en aquells moments algú hagués vingut a dir-me que tranquil, que tot allò que m'estava passant era simplement perqué així havia de passar, l'hauria enviat a no sé on! segur que la reacció no hagués estat molt agradable.
Ara, veig les coses d'una altre manera, puc dir sense cap dubte, que si avui soc com soc és gràcies a tot el que em va passar, és clar que m'hauria estimat més que no hagués passat, però he après moltissimes de coses i he viscut experiències que mai hauria pogut viure.
Que vull dir amb tot això? us estareu demanant, donç que no sabem mai el que la vida ens durà, per tant em de viure el present, disfrutant de cada segón de la nostra vida, com si fos el darrer, estima i dona amor a totes les persones que t' importen, no et guardis res... ja que no saps si li podràs dir en altre ocasió, dóna gràcies cada dia per tot el que tens, i no et queixis per allò que no tens, sempre hi ha algú que està pitjor, sempre, i per acabar: no cerquis culpables per les desgràcies que et passin, no saps el perqué de les coses, no saps res d'on et conduiràn, per tant acepta tot el que et passi, de res servirà queixar-te, bé si : servirà per fer-te sofrir, a tu, i els que t'envolten, si ho penses bé, hi ha moltes coses per les que val la pena lluitar i viure!