29 DE NOVEMBRE: UN DIA MOLT ESPECIAL.

El 29 de novembre és un dia especial. Un 29 de novembre de l'any 1877, Tomas Alva Edison presenta el fonografo. Un 29 de novembre de 1899 es constitueix el F.C.Barcelona,(jajaja). Un 29 de novembre de 1929 Richard Evelyn, explorador, navegant i aviador americà, sobrevola el Polo Sud. L' any 1947, el 29 de novembre l'ONU decideix dividir el mandat britànic de Palestina en dos estats, un jueu i l'altre musulmà. Y arriba un 29 de novembre de 1974, aquest dia es va produir un eclipse total de Lluna. A la ciutat de Vladivostok,(Russia), els presidents de EEUU i l' Unió Sovietica, Ford i Breznev, acorden reduïr l'arsenal nuclear. Va ser un dia de molt de fred, 17-18 graus de màxima i 11-12 graus de mínima. A Palma, faltaven uns minuts per tocar les onze i mitja, i una dona anomenada Maria entrava, a l'hospital de Son dureta, estava apunt de parir. A les onze cinquanta i tres minuts neixia un nin: jo!!! Vaig pesar dos kilos i vuit-cents grams, bé de salud, sense cap dubte vaig esser un bón regal, just abans de Nadal. D'això demà en farà trenta-sis anys! trenta- sis anys d'alegries, tristeses, i moments que mai podré oblidar. Ara estic en la millor època de la meva vida, ho tenc tot, o quasi tot (sempre queden coses per conseguir i millorar), tenc una família fantàstica, tenc amics, i salut, no em falta de res. Hi ha gent que quan compleix anys, pareix que s'entristeixen, en canvi jo, em sent feliç, perque ho veig com una passa cap envant. Res més, volia compartir l'alegria d'aquest dia amb vosaltres, gràcies a tots, voltros sou un dels motius pel que la meva vida és una vida de felicitat i amor. GRÀCIES!!!

Estima't a tu mateix

Puc dir sense dubtar-ho, que estic vivint una vida plena i feliç. Qualsevol persona ho pot fer, jo no soc ningú especial, ni tenc cap mena de poders, només és que he aprés a pensar i a veure les coses desde una altre perspectiva. He aprés que res de tot el que podem veure,escoltar i tocar, no és realment com ho captem amb els nostres sentits. Hi ha molt més, tot el que existeix a n'aquest món i univers està conectat.
Per tant si jo ho he aconseguit, tu també ho pots fer, només has d'aprendre a estimar-te i a veure les coses com realment són.
Tenim tendència a complicar-ho tot, a fer muntanyes de grans d'arena, a donar importància a les coses que vertaderament no en tenen, i ens oblidam del que és el més important: és impossible estimar a algú, si abans no ens estimem a noltros mateixos, com vols ser feliç o sentir-te bé, si ets la primera persona que només veus els defectes que tens i no veus totes les coses bones i maravilloses que fan de tu una persona única, si, única, no hi ningú més igual que tú, n'hi pot haver de semblants, però com tú, no.
La vida és molt simple, rebem tot allò que donam.El que pensam i creiem de noltros mateixos i del món, és fa realitat per noltros, és dur, pero és així.
Cada dia pot ser un dia magnífic, ple d'optimisme i d'alegria.Però també pot ser un dia terrible, i molt trist. Què fa que sigui d'una manera o altre? donç les creències i pensaments que tenguis de tu mateix!
Si tens una creència que et limita, aqueixa creència arribarà a ser la teva realitat.Si creus que ets massa baix, gras, o massa alt, massa prim, o que no saps relacionar-te amb els altres, o que tot el que fas ho fas malament, llavors totes aqueixes creències faràn que tot això sigui real.
Recorda que tot això són pensaments i que és poden canviar. Que estàs pensant ara? és negatiu o positiu?,  penses que ets una persona fantàstica o ets una persona fracassada? et sents bé amb el teu aspecte fisic o pel contrari et veus lletg? Pensa que així com et veus i et sents, és el que transmiteixes a les demés persones que t'envolten.
S'han d'acabar frases com no serveixo per... no soc capaç de ... no m'ho mereixo ... no som intel·ligent... atractiu... etc.
Si optes per creure que ets una persona que no té res de valor, que no pot oferir res als altres, o simplement no serveixes per fer això o allò i que per tu no hi ha esperança, tothom farà que sigui així, serà la teva realitat.Però si pel contrari  optes per creure que ets l'única persona responsable de les experiències que vius a la teva vida, si ets capaç de veure totes les teves virtuds, i de canviar els pensaments i el conccepte que tens de tu mateix, canviaràs la teva vida per complet.
Aprèn a estimar-te, a valorar-te, saps que ets una persona única, per les coses bones i les dolentes, i veuràs com la gent comença a veurer-te de la mateixa manera, tot començarà anar bé, i et sentiràs molt millor.
Jo tenc un concepte molt positiu de jo mateix, això no vol dir que no sàpiga els meus defectes, al contrari, els sé tots, i cada dia lluit per ser un poc millor. Però el que tenc més clar és totes les coses bones que tenc, ho sé i intent aprofitar-ho.
Primer m'estim a jo, i això no és egoisme, ja que d'aquesta manera em sent bé, feliç, i si estic feliç i alegre, m'es més facil ajudar als altres a que també ho siguin. Si jo no em sent bé no puc fer que els altres hi estiguin!! Fes el mateix! ja veuràs el fantastic que és!!

La mort: una nova vida?

Estic d'acord amb els comentaris que heu fet de l'article que vaig escriure ahir. Sa veritat es que he llegit molt sobre aquest tema, arrel de les circunstàncies que m'han succeït a la meva vida, apart de llegir en Yousser també en va ensenyar molt d'aquest tema, ara ho veig d'una manera totalment diferent, fins el punt de que puc dir sense dubtar que no em fa gens de por la mort.(Això no vol dir que tengui pressa, m'encanta la vida i viure!)
Sa veritat és que la majoria de gent sap ben poc o res de la mort.Aqui a occident és un tema tabú, ens fa por hasta i tot xerrar-ne. No ho entenc, ja que és una cosa tan natural com el néixement.Crec que tot això té a veure amb la educació que ens donen des de ben petits,a mi per exemple sempre que moria algú que jo conegués, m'ho amagaven, em deien mentides, o s'inventaven històries per que no m'adones del fet.
Clar, si de petit ja t'ensenyen aquestes coses, i que no n'hem de parlar, és normal que d'adults afrontem el tema en por i dolor.
Crec que si tothom ho vegés com el que és, una etapa més de la vida, una cosa natural per la qual tots hem de passar qualque vegada en la vida, no seria un fet tan dolorós.
Es normal i entenc que situacions com la mort d'una persona jove, amb tota la vida per devant, ens faci mal a tots, especialment a la família, però torn a repetir: el que ens han ensenyat des de petits es la causa per la qual quan passa un fet d'aquests, es torni una desgràcia i un drama encara més dur del que ja és.
Si fossim capaços de veure la mort no com el fí de tot, si no com el començament d' una nova etapa en la qual passam a un altre nivell d'experiències i forma de viure, on possiblement la nostra ànima seguirà creixent, no ens sentiriem tan trists quan algú ens deixés.
No sé si voleu que us escrigui el que he aprés sobre aquest tema, però hi ha moltes coses que molta de gent no s'imagina, a mí en va sorprendre molt totes les coses que no sabia de la mort. Ara puc dir que no té res a veure amb el que jo creia abans. Com és un tema que sé que a molta de gent no li agrada, només publicaré el que he aprés si voltros voleu. M'ho comentau i si voleu, jo amb gust aniré possant coses que us puguin ajudar a veure la mort com una cosa més natural i a la que no s'ha de temer.

Fets sense resposta

Avui és un dia d'aquells a n'es quals surgeixen preguntes que aparentment no tenen resposta.
Avui matí m'he trobat amb una desgràcia terrible, un accident de trafic en el qual ha resultat mort un al·lot de Muro, que només tenia vint-i-sis anys.
Em puc imaginar la quantitat de preguntes que ara mateix es deuen fer els seus pares i familiars, entre els quals s'hi troben amics meus. Perquè ens ha passat això a noltros? què he fet per mereixer aquest càstic? perquè ha de morir un al·lot tan jove i que no havia fet mal a ningú? etc.
Jo, no fa massa anys em vaig fer les mateixes preguntes, i no hi trobava resposta, almenys cap que li trobàs un sentit. Han hagut de passar un parell d'anys per trobar i entendre les respostes. Però ara puc dir que  almenys, he aprés a aceptar tot allò que em passa, a mi i a la meva família.
Encara que siguin moments molts durs, sé que  tot té un perquè, quin és aquest motiu, no ho sé, però el que està ben clar, és que realment no sabem per quin motiu passen aquestes coses.
Podria posar un parell de possibles motius, però entenc i més a n'aquests moments, que les respostes que per mí són vàlides, per altres poren no ser-ho. Simplement la vida és així, moments bons i dolents, temporades de tristesa i altres d'alegria i felicitat.La clau, està en afrontar totes les dificultats que ens trobam cada dia, d'una manera positiva i d'aceptació, sense resistències.
Sé i reconec que dir això és facil, però fer-ho és molt més complicat.Sé del que xerr, jo mateix, encara que en circunstàncies diferents, he passat per moments durs, com és el fet de perdre les persones que més estimes.En un interval aproximat de dos anys i mitg, vaig perdre mare, pare, i un germà. Us podeu imaginar que si en aquells moments algú hagués vingut a dir-me que tranquil, que tot allò que m'estava passant era simplement perqué així havia de passar, l'hauria enviat a no sé on! segur que la reacció no hagués estat molt agradable.
Ara, veig les coses d'una altre manera, puc dir sense cap dubte, que si avui soc com soc és gràcies a tot el que em va passar, és clar que m'hauria estimat més que no hagués passat, però he après moltissimes de coses i he viscut experiències que mai hauria pogut viure.
Que vull dir amb tot això? us estareu demanant, donç que no sabem mai el que la vida ens durà, per tant em de viure el present, disfrutant de cada segón de la nostra vida, com si fos el darrer, estima i dona amor a totes les persones que t' importen, no et guardis res... ja que no saps si li podràs dir en altre ocasió, dóna gràcies cada dia per tot el que tens, i no et queixis per allò que no tens, sempre hi ha algú que està pitjor, sempre, i per acabar: no cerquis culpables per les desgràcies que et passin, no saps el perqué de les coses, no saps res d'on et conduiràn, per tant acepta tot el que et passi, de res servirà queixar-te, bé si : servirà per fer-te sofrir, a tu, i els que t'envolten, si ho penses bé, hi ha moltes coses per les que val la pena lluitar i viure!

El secret de la meva felicitat.

Primer de tot vull demanar disculpes per estar tant de temps sense escriure res a n'aquest blog, però es que no tenc quasi temps. Aniré fent poc a poc.
Avui m'han fet una pregunta que m'ha sorprés una mica: una companya de classe, m'ha dit que em veia sempre tranquil i content, i que li agradaria sebre com ho feia, que quin era el meu secret. Bé, li he dit que avui li contestaria a n'aquest blog, i així de passada ho comparteixo amb voltros els meus amics-gues.
La resposta és que no hi ha cap secret, simplement és que tenc unes creències i pensaments que fan que en senti enormement feliç i afortunat de viure aquesta vida ara i a n'aquest món.
Personalment crec cegament amb que hi ha un Déu, el qual  ha creat tot el que existeix a l'univers, juntament amb una sèrie de lleis que són les que regeixen el funcionament de tota creació.
El Déu amb el qual jo crec i tenc fe, no és el Déu de la religió catòlica ni de cap religió. No té res a veure, el meu Déu m'estima sense condicions,i no té una imatge determinada( no sé si té barba, si és negre, blanc, o indi, no sé si està magre o gras, si és home o dona, i sa veritat es que tant me fa). El que sí tenc clar es que no és com m'han dit les religions.
Tenc una fe infinita amb les lleis de l'univers, i sé que amb el poder de la meva ment i els meus pensaments puc utilitzar aquestes lleis en el meu benefici, n'estic segur.Per tant crec en les meves possibilitats, al cent per cent, i les experiències que he viscut fins el dia d'avui m'han confirmat que tot això funciona!!
He pogut comprovar personalment que obtens allò que dones i penses, si estimes, seràs estimat, si ajudes, seràs ajudat, si fas feliços als demés, obtendràs felicitat, és així i no falla!!
Com he dit abans, l'univers funciona a traves d'unes lleis universals infalibles, i nosaltres podem utilitzar aquestes lleis mitjançant la nostra ment. Jo hi crec, ho practic, i sa veritat, no en va malament. Hi ha moltissims d'escriptors i autors que han explicat això als seus llibres des de fa molts d'anys, dècades.
Per tant el que puc dir es que si jo ho puc fer voltros també! només hi heu de creure, és real, i funciona, de veritat.
És una passada sebre que hi ha una intel·ligència que quan necessites ajuda sempre està present per ajudar-te, jo no em preocup per res, sé que tot el que passa es per alguna cosa, no hi ha casualitats, per tant, no hi ha motiu per preocupar-se.
Ara sé que tenc el poder de crear sa meva vida, i que tot el que tenc i m'ha passat ho he creat jo.
Cada dia don gràcies per la vida que tenc, per tot el que he aprés, don gràcies per tot el que em passa cada dia, sigui bò o dolent, per que sé que ha de ser així, i acept tot allò que me vé.
Esper haver contestat a la pregunta, i esper que aquesta manera de pensar i de viure us serveixi per qualque cosa a tots els que lleigireu això.

Obra humanitaria de n' AMMA

Segur que us estareu demanant, qué té n'Amma, que mou conciencies i fa que persones com jo sentin devoció per ella? Dons apart de l'amor i bondad que transmateix a tota persona, la seva obra humanitaria és impressionant. Cada any recauda milions d'euros per fer la vida de nins, dones, vidues, ancians, malalts, minusvalits, etc, més facil i donar-los una oportunitat per viure d'una forma digna.
A l'any 1998 va obrir l'hospital A.I.M.S que actualment disposa de 500 llits.És totalment gratuït pels indigents, i uns preus economics per la gent en pocs recurssos. Més que un hospital pareix un hotel, on es tracta d'una forma adecuada a la gent que no té medis per anar a un altre lloc per tractar-se les seves malalties.
Orfenat de Paripally, l'orfenat des de l'any 1989 és assumit per n'Amma. Abans era un lloc sense electricitat, ni aigua, els nins s'havien de dutxar a fora, no els donaven menjar, la escola no tenia taules ni cadires. Els nins feien el que volien, no hi havia control ni disciplina.
Les persones possades l' orfenat per n'Amma varen començar a establir horaris i regles de convivència. És varen haver de fer grans obres de remodelació de totes les instal·lacions, va construir banys, una cuina nova, menjador etc.
A l' orfenat actualment hi ha 500 nins que, gràcies a n'Amma tenen una oportunitat de sobreviure.
Al costat de l'orfenat hi ha una escola de ensenyança secundaria, també feta amb els diners que n'Amma ha anat recaudant. En la actualitat hi van escola 1300 nins, i és una de les escoles més valorades, té una mitjana de un 80% de èxit escolar.
Amma ha obert 39 escoles Amrita Vidyalayam.A l'India les escoles gubernamentals no tenen medis o estàn massificades, i les escoles privades són molt cares, per tant només hi poren anar les classes altes.
A les escoles de n'Amma, tots els nins i nines de qualsevol classe social hi poren anar. El nombre de alumnes per aula no és elevat, per tant poren rebre una ensenyança més personalitzada. Aquesta ensenyança està bassada en l'amor i el respecte entre mestres i alumnes, és la senya d'identitat de les escoles d'Amma.
L'ensenyança es en tres idiomes, Anglés, Hindi, i Sànscrit, i la informatica ocupa un lloc preferent.
Els matins, abans de començar les classes, els alumnes practiquen meditació i s'els hi demana que desarrollin una actitud responsable cap els altres i cap a ells mateixos. Els alumnes més grans acompanyen als petits a l'autobus, a organitzar-se i els tracten com si fossin els seus germans petits.
Amma des de el febrer de l'any 1996, duu a terme un proyecte que es diu AMRITA KUTIRAM, (vivendes gratuïtes).Consiteix en la construcció de 25000 vivendes per els més pobres. L'any 1998 ja se n'havien construït 5000, actualment ja n'hi ha 18000, i dins els dos pròxims dos anys es construiran les 7000 restants. Per obtenir aquestes vivendes tenen prioritat les vídues indigents, les dones abandonades pels seus marits, els malalts, minusvalits i ancians. Tots ells viven a l'aire lliure, no tenen per menjar ni per rentar-se. Per tant tot el que tenen és gràcies a n'Amma.
Pensions per els més necessitats.Amma, actualment dóna 25000 pensions a 14 distrits de Kerala. Les beneficiàries d'aquestes pensions són dones soles o casades, les quals tenen els seus marits malalts i que no poren treballar. Les pensions que dóna Amma és més quantiosa que la del govern.
Campament mèdic de Erkanulam

Aquest campament es va crear fa onze anys, i funciona gràcies a voluntaris. El campament s'obri dos dies a la setmana i entre 200 i 300 persones hi acudeixen per rebre un consulta metge gratuïta de la majoria d'especialitats, oftalmologia, dentistes... etc.També poren rebre consultes de Reiki, medicina natural, homeopatia, etc.
Els medicaments es donen gratuïtament, així com ulleres, i en acabar la consulta s'els hi dóna menjar.
Centres universitaris i estudis científics.
Amma també ha fet possible que els més necessitats i menys recurssos puguin estudiar una carrera.
Centre de formació professional: actualment hi estudien uns 500 alumnes en especialitats com electricitat, mecanica, fontenaria, etc.
Instituts de informatica i tecnologia
Actualment hi ha 1000 alumnes, que estan cursant els estudis, apart d'aquest institut n'hi ha més a altres ciutats. Amma ha possat en marxa un sistema molt original i novedós de beques: ella paga totes les despeses de l'ensenyança de un alumne, des de petit fins que finalitza els estudis superiors, però un vegada aquest estudiant començi a treballar, serà ell el qui financiarà els estudis d'un altre nin. La reputació d'aquest centre és tan elevada, que hi ha solicituds per anar-hi de tota l'India.
Aquestes són un parell de les coses que fa n'Amma. Però als diaris, i a les televisions no hi va sortir ni un sol segón. En canvi, el Papa sortia a totes hores. Sincerament no crec que n'Amma  s'ho mereixi menys que el Papa, tot el contrari!!
Ara crec que podeu entendre la fascinació que sent per aquesta dona tan maravillosa.

AMMA: la part no mediàtica de l'amor i solidaritat.

Ja soc aqui! he arribat de Barcelona. S'ha complert un altre dels somnis de la meva vida, coneixer a n'Amma i poder rebre les seves abraçades!
És indescriptible l'amor i la energia que transmiteix aquesta dona maravillosa!. Và abraçar a milés de persones, durant hores i més hores, de les once del matí a les vuit o les nou del vespre, sense menjar, ni aturar-se ni un segón.
El que un sent quan reb l'abraç de n'Amma, és tan intens i et transmiteix tant que no soc capaç d' explicar-ho, és una mescla de pau interior, amor en la seva forma més pura e intensa, i felicitat.
Quan t'abraça, és com si et tregués de dins teu tota l' energia negativa, ets sents com si estiguessis damunt un nuvol, és increible.
Però, això només és una petita part del que dóna i fa. Tot el que recauda ho destina a l'ajuda als més necesitats. Milions, si, mou milions de euros en ajuda humanitaria cada any.
A la pròxima entrada, per els qui no la conegueu, us explicaré tot el que ha fet per la gent més pobre.
Per acabar, vull dir que el que fa n'amma, té molt de merit. M'he cansat de veure el Papa a la televisió, als diaris, per tot arreu, i a totes hores. Ara, de n'Amma res de res, i us puc assegurar que estic segur de que el que fa n'amma, no es pot comparar ni de conya, a les coses que fa el Papa i la seva esglèsia.
Us sorprendreu de tot el que és capaç de conseguir n'Amma, es maravillosa!!!

Moments inolvidables, moments per recordar i compartir

Escric això desde Barcelona, en un moment en el qual em sent enormement feliç. Estic apunt de realitzar un dels meus somnis, un altre que es fa realitat.
La veritat és que les coses sencilles són moltes vegades les que ens proporcionen les dossis de al·legria i felicitat que necessitam.
Per exemple, avui una xerrada, una passejada en bona companyia, un sopar a un lloc agradable, compartint confidències i disfrutant de unes rialles de felicitat.
Que puc necessitar més? crec sincerament que no puc demanar molt més, ja passi el que passi, sempre recordaré que un cap de setmana de novembre vaig anar a veure n'AMMA, i juntament en mí hi havia unes persones maravilloses amb les quals vaig compartir moments fantastics.
Crec sense dubtes, que per disfrutar de una vida plena, hem d'aprendre a valorar aquests moments, ja sigui amb amics, família, o amb qualsevol altre persona.
He après a donar sense esperar res a canvi, però he de dir que quan et responen amb amor i amistat autèntica, encara que no ho esperis, és molt gratificant, tot això cobreix amb diferència  les vegades en les quals a canvi de amor, rebs un rebutx, a canvi d'amistat, rebs indiferència.
Soc com soc, i per moltes vegades en les quals em paguin a cosses els possibles favors que hagi fet, seguiré intentant que tota persona que s'atrevessi al meu camí a la meva vida, es senti bé al meu costat, i que només desitgi tornar-me a veure i estar al meu costat. La felicitat dels meus amics i amigues, és la meva!!