Hola !!! Después de mas de cuatro años sin escribir en este espacio, me he animado a volver a hacerlo. Ver el nuevo blog de una buena amiga me ha recordado que en el 2010 empecé este blog y que poquísimo tiempo después lo abandoné sin motivo alguno. Pues bien, esta vez me he propuesto no dejarlo y cuidarlo un poco mas. Las circunstancias del presente han cambiado bastante respecto a cuando publiqué por primera vez en este blog. Las inquietudes que tenia antes, siguen siendo mas o menos las mismas, pero mi vida es diferente. Ahora doy importancia a cosas que antes no se la daba, tengo mas calidad de vida, he recuperado aficiones que había abandonado y dejado otras que ya no me interesan. Estos cuatro años de crisis, ( en realidad, ya son algunos mas), me han hecho tomar un camino diferente al que tenia pensado seguir hace cuatro años, pero lo mejor de todo, es que creo que ahora vivo la vida que en realidad quería, ahora me siento verdaderamente feliz, contento, disfruto de las cosas que de verdad me gustan, que han resultado ser las cosas mas sencillas y que tenia a mi alcance sin darme cuenta de ello. En estos cuatro últimos años me he dado cuenta que necesito muy poco para ser feliz , sentirme bien y disfrutar la vida fantástica que tengo la suerte de poder disfrutar. Me he dado cuenta que las cuatro cosas mas importantes y únicas que necesito para ser feliz son por orden de importancia: salud, familia, trabajo, y dedicar tiempo a lo que me gusta de verdad y me llena por completo.
Tengo salud,( Dios quiera que por muchos años), familia también, una familia fantástica que me quiere y siempre esta a mi lado. Trabajo no me falta, hoy en día poder decir eso es cada vez menos habitual, eso si, no es para nada el trabajo que tenia hace cuatro años, que era un trabajo extresante, intenso y muy absorvente, aunque tengo que decir que el beneficio económico por todo ello, era mas que bueno.Ahora, ya no soy uno de los jefes como antes, ahora trabajo en una empresa hotelera y soy un trabajador mas, gano un sueldo justo por el trabajo que realizo, pero lo mas importante es la calidad de vida que tengo. Mi trabajo me permite compatibilizar trabajo y familia, y además me deja tiempo para mis hobies y aficiones. ¿Puedo pedir más? sinceramente, creo que así como están las cosas hoy en día, soy muy, pero que muy afortunado, y cada día doy gracias por ello.
Bien, hasta aquí llega esta nueva entrada en mi renovado blog, en las próximas iré detallando un poco mas como estoy viviendo mi nueva vida, mi fantástica vida, ( esperemos que por muchisimos años mas).
lunes, 24 de marzo de 2014
domingo, 30 de enero de 2011
Celebració de l'aniversari de na Maria Magdalena i deu anys de casats: és fàcil fer feliç a una persona.
Com us vaig dir, us contaré de quina manera vaig donar una sorpresa a sa meva dona, i varem celebrar el seu aniversari i els deu anys de casats.
El dia abans del aniversari vaig anar a avisar al seu jefe, l'amo Joan de que aniria a cercarla a la feina, no hi va posar cap problema. Així que el dia 27 a l'hora baixa vaig anar a cercarla, la llibreria estava plena de gent, ella va quedar de pedra, no s'ho creia," he d'avisar a l'amo Joan", no importa, li deia jo, anem!!, "no, no, l'he d'avisar", no aturava de dir, tothom s'esclatava de rialles. Al final el va cridar, -veste'n tot d'una- li va dir. Així que varem partir, "on em duus? on anem?" no aturava de demanar-me tot el temps, ja ho veuras! li deia jo, agontant-me les rialles, "estas loco, estas loco" només em deia, jajaja, però la seva cara mostrava la felicitat que estava sentint en aquells moments, igual que jo, només de veurer-la tan feliç.
Al cap d'una estona de anar en contxe, varem arribar al nostre destí, el restaurant BAISAKHI, del passeig maritim de Palma, un restaurant Indi, el millor per mi, és molt acollidor, amb pétals de flors per damunt ses taules, amb una decoració d'antiguatats de l'India, que fan que després d'una estona d'estar allà dins t'oblidis de que estàs a Mallorca, sembla que estiguis a l'India. La musica ambiental, els olors d'incens, els cambrers i cambreres, que van vestits amb les robes tipiques de l'india... una passada!!.
Ja us podeu imaginar la cara de na Maria Magdalena! va quedar de pedra, varem començar a sopar xerrant de els records de tots aquests anys, de totes les coses que hem viscut junts, varem riure molt, va esser una vetllada maravillosa, on tot va sortir bé, i ens varem proposar repetir aquest sopar al BAISAKHI, d'aqui a deu anys, no sé si serà possible, però una cosa sí sé, i tenc clara: la dona de la meva vida és ella, tenc germanetes, amigues, i tot el que vulguis, una cosa no lleva l'altre,però el que m'ha donat i me dona na Maria Magdalena no té preu, m'estima, m'aguanta, (que d'avegades no és facil, ja que he de reconeixer que soc un poc excentric o per dir-ho d'una altre manera,"soc diferent", però qui sap, tal vegada és per això que m'estima tanta de gent, inclòs ella!. Gràcies per compartir aquest moment tan especial per mí, us estim!!!
El dia abans del aniversari vaig anar a avisar al seu jefe, l'amo Joan de que aniria a cercarla a la feina, no hi va posar cap problema. Així que el dia 27 a l'hora baixa vaig anar a cercarla, la llibreria estava plena de gent, ella va quedar de pedra, no s'ho creia," he d'avisar a l'amo Joan", no importa, li deia jo, anem!!, "no, no, l'he d'avisar", no aturava de dir, tothom s'esclatava de rialles. Al final el va cridar, -veste'n tot d'una- li va dir. Així que varem partir, "on em duus? on anem?" no aturava de demanar-me tot el temps, ja ho veuras! li deia jo, agontant-me les rialles, "estas loco, estas loco" només em deia, jajaja, però la seva cara mostrava la felicitat que estava sentint en aquells moments, igual que jo, només de veurer-la tan feliç.
Al cap d'una estona de anar en contxe, varem arribar al nostre destí, el restaurant BAISAKHI, del passeig maritim de Palma, un restaurant Indi, el millor per mi, és molt acollidor, amb pétals de flors per damunt ses taules, amb una decoració d'antiguatats de l'India, que fan que després d'una estona d'estar allà dins t'oblidis de que estàs a Mallorca, sembla que estiguis a l'India. La musica ambiental, els olors d'incens, els cambrers i cambreres, que van vestits amb les robes tipiques de l'india... una passada!!.
Ja us podeu imaginar la cara de na Maria Magdalena! va quedar de pedra, varem començar a sopar xerrant de els records de tots aquests anys, de totes les coses que hem viscut junts, varem riure molt, va esser una vetllada maravillosa, on tot va sortir bé, i ens varem proposar repetir aquest sopar al BAISAKHI, d'aqui a deu anys, no sé si serà possible, però una cosa sí sé, i tenc clara: la dona de la meva vida és ella, tenc germanetes, amigues, i tot el que vulguis, una cosa no lleva l'altre,però el que m'ha donat i me dona na Maria Magdalena no té preu, m'estima, m'aguanta, (que d'avegades no és facil, ja que he de reconeixer que soc un poc excentric o per dir-ho d'una altre manera,"soc diferent", però qui sap, tal vegada és per això que m'estima tanta de gent, inclòs ella!. Gràcies per compartir aquest moment tan especial per mí, us estim!!!
miércoles, 26 de enero de 2011
27 de gener, un gran dia!!!
Un 27 de gener de fa 38 anys, es varen casar els meus sogres. Un 27 de gener va neixer na Maria Magdalena, la meva estimada dona. Un 27 de gener de fa 10 anys ens varem casar. Han estat deu anys en els que hi ha hagut un poc de tot, però sobre tot coses bones, molt bones!!.
Deu anys d'alegries, de tristeses, emocions, aventures, viatges,i somnis complerts, però sobre tot han estat deu anys d'amor i carinyo. Per mí, han estat deu anys fantàstics, moltes coses han canviat aquests anys en mí, he evol·lucionat a millor. Na Magdalena, aquests deu anys, m'ha demostrat la dona tan fantàstica que és: una esposa maravillosa, una companya fidel, i una mare extraordinari, amb una paciència infinita per aguantar-me amb les meves coses. La nostra relació ha passat del principi, en que era una relació intensa i passional a una relació més serena i tranquila, basada amb la confiança i sobretot, la llibertat.
Però el millor d'aquesta relació apart d'això, va ser el naixement de la nostra filla, la cual és el millor que ens ha passat a tots dos.
Crec que el millor que puc dir ara, després de deu anys, és que soc feliç i afortunat de tenir una dona tan especial al meu costat. Mai oblidaré que quan la vaig necessitar( degut a la perdua de part de la meva familia), ella va esser el pilar on em vaig recolçar, en va donar tot el seu amor i energia, sense res a canvi, més que estar al meu costat.
Com en totes les parelles, hi ha hagut moments dificils, però l'estimació que tenim l'un per l'altre, ha fet que superar-los hagi estat molt sencill.
M'agradaria que d'aqui a deu anys, poder tornar escriure al mateix que ara, seria fantàstic, i sobre tot, poder compartirlo amb vosaltres.
Gràcies Maria Magdalena, per aquests deu anys! deu anys maravillosos, els quals m'han perescut deu dies. T'estim, i sé que tu també a mí, no en tenc cap dubte, ja que m'ho demostres cada dia . Molts d'anys!
Ha estat un plaer i un gust compartir aquests sentiments, esper que tots almenys una vegada pogueu sentirvos tan afortunats i agraïts com jo em sent ara . MOLTS D'ANYS, MAGDALENA!!!
Deu anys d'alegries, de tristeses, emocions, aventures, viatges,i somnis complerts, però sobre tot han estat deu anys d'amor i carinyo. Per mí, han estat deu anys fantàstics, moltes coses han canviat aquests anys en mí, he evol·lucionat a millor. Na Magdalena, aquests deu anys, m'ha demostrat la dona tan fantàstica que és: una esposa maravillosa, una companya fidel, i una mare extraordinari, amb una paciència infinita per aguantar-me amb les meves coses. La nostra relació ha passat del principi, en que era una relació intensa i passional a una relació més serena i tranquila, basada amb la confiança i sobretot, la llibertat.
Però el millor d'aquesta relació apart d'això, va ser el naixement de la nostra filla, la cual és el millor que ens ha passat a tots dos.
Crec que el millor que puc dir ara, després de deu anys, és que soc feliç i afortunat de tenir una dona tan especial al meu costat. Mai oblidaré que quan la vaig necessitar( degut a la perdua de part de la meva familia), ella va esser el pilar on em vaig recolçar, en va donar tot el seu amor i energia, sense res a canvi, més que estar al meu costat.
Com en totes les parelles, hi ha hagut moments dificils, però l'estimació que tenim l'un per l'altre, ha fet que superar-los hagi estat molt sencill.
M'agradaria que d'aqui a deu anys, poder tornar escriure al mateix que ara, seria fantàstic, i sobre tot, poder compartirlo amb vosaltres.
Gràcies Maria Magdalena, per aquests deu anys! deu anys maravillosos, els quals m'han perescut deu dies. T'estim, i sé que tu també a mí, no en tenc cap dubte, ja que m'ho demostres cada dia . Molts d'anys!
Ha estat un plaer i un gust compartir aquests sentiments, esper que tots almenys una vegada pogueu sentirvos tan afortunats i agraïts com jo em sent ara . MOLTS D'ANYS, MAGDALENA!!!
jueves, 30 de diciembre de 2010
Adeu 2010, Hola 2011!!
Demà s'acaba aquest any, i ja puc fer resum del que m'ha duit aquest any. Personalment ha estat un any molt bò, sé que per molta de gent no ho ha estat, a causa de la ja sobradament coneguda crisi. Jo puc dir i no és per fardar que no n'he tengut, ni sé per on para!.Ha estat un any on he aprés moltes coses, lliçons que encara no havia vist, i de les que he pogut aprendre. He conegut gent molt interessant, gent que m'han aportat molt a la meva vida, m'han fet creixer, no importa dir noms... gràcies per tot. Per altre part ha estat l'any en el qual m'he decidit a fer l'accés a l'universitat, feia anys que ho tenia en ment, però per un motiu o altre sempre em quedava pendent. També ha estat l'any en el qual he decidit fer més esport,( principalment correr) vaig començar a principis d'any, i ja no he amollat! Ha estat un any on he crescut com a persona, crec que estic passant la millor època de la meva vida, veig les coses d'una forma molt diferent a com les veia abans.
Respecte a la família, estic a un bòn moment, hem tengut moments no tan bòns( com totes les parelles, supòs), però quan estimes de veritat i t'estimen, tot es supera sense problemes, ara puc dir que esteim a un moment fantàstic! soc molt afortunat de tenir una dona com na Magdalena al meu costat, ja que soc una persona diguem "excentric" o com diria el meu germà Tomeu un poc "bohemio". Però soc com soc i m'agrada, soc feliç de ser com soc, amb les coses bones i les dolentes, això sí, sempre intentant polir les dolentes. I de la nina que puc dir?... és el meu sol, és la cosa més maravillosa que m'ha passat a la vida, ella si que és fantàstica!!
També ha estat una any on la feina m´ha anat molt bé, allà on tothom es queixa, jo només puc donar gràcies, reconec que soc afortunat, encara que jo, soc d'aquells que diuen que la sort no existeix, crec que tots cream la vida que volem tenir, i si treballes, ets just, generós, saps el que vols i lluites per aconseguir-ho amb totes les teves forces sense fer mal a ningú... ho aconsegueixes!
Per tant estic molt agraït per aquest any que ja acabam, i ja don gràcies per totes les coses que em durà el 2011, estic segur i no tenc cap dubte de que encara serà millor, creixeré més com a persona, intentaré ser millor en tots els aspectes, i aconseguiré tots els meus objectius, tot ja està en camí! Sé que també vendran coses no tan bones, però segur que d'elles treuré lliçons que em serviran per millorar i creixer! Gràcies!!
Respecte a la família, estic a un bòn moment, hem tengut moments no tan bòns( com totes les parelles, supòs), però quan estimes de veritat i t'estimen, tot es supera sense problemes, ara puc dir que esteim a un moment fantàstic! soc molt afortunat de tenir una dona com na Magdalena al meu costat, ja que soc una persona diguem "excentric" o com diria el meu germà Tomeu un poc "bohemio". Però soc com soc i m'agrada, soc feliç de ser com soc, amb les coses bones i les dolentes, això sí, sempre intentant polir les dolentes. I de la nina que puc dir?... és el meu sol, és la cosa més maravillosa que m'ha passat a la vida, ella si que és fantàstica!!
També ha estat una any on la feina m´ha anat molt bé, allà on tothom es queixa, jo només puc donar gràcies, reconec que soc afortunat, encara que jo, soc d'aquells que diuen que la sort no existeix, crec que tots cream la vida que volem tenir, i si treballes, ets just, generós, saps el que vols i lluites per aconseguir-ho amb totes les teves forces sense fer mal a ningú... ho aconsegueixes!
Per tant estic molt agraït per aquest any que ja acabam, i ja don gràcies per totes les coses que em durà el 2011, estic segur i no tenc cap dubte de que encara serà millor, creixeré més com a persona, intentaré ser millor en tots els aspectes, i aconseguiré tots els meus objectius, tot ja està en camí! Sé que també vendran coses no tan bones, però segur que d'elles treuré lliçons que em serviran per millorar i creixer! Gràcies!!
martes, 28 de diciembre de 2010
El lloc on m'agradaria viure!!
Us imaginau un pais on no es mira el producte interior brut (PIB), si no la felicitat interior bruta (FIB) ?. Un pais on el progrés del poble no es pot mirar només pels diners, el progrés econòmic ha d'anar acompanyat del cultural, espiritual,i mediambiental, aixi com d'un bon govern. Un pais on és la dona quí reb la herència de totes les propietats de la família i les gestiona. Un pais, on és practicament impossible escoltar una sortida de tò o un insult de boca de qualsevol habitant.
Un pais amb milions d'arbres ben cuidats, interminables rius d'aigua neta, temples magestuosos, roques pintades amb imatges de monjos, amb colors espectaculars. Un pais que segons l' ONU, té 2002 temples religiosos, la majoria daten del segle XVII.
Un pais on viuen uns 700.000 habitants, amb una extenció similar a Suïssa, amb un sol Aeroport, amb una capital on no hi ha semafors, ni valles publicitaries.Un pais on està prohibit vendre tabac, ja que és perjudicial per la salut dels seus habitants. Un pais on practicament no hi ha analfabetisme, la ensenyança és amb Anglés i la llengua propia, sanidad i menjar assegurades, la electricitat practicament de franc( esta subvencionada pel govern, ja que gràcies als grans rius, produeixen gran quantitat de energia hidràulica, la qual exporten als països veïns). Un pais on el 99% de l'agricultura és ecològica, i amb una política urbanistica on el més important és el respecte al medi ambient. Un pais on el turisme està controlat, un turisme d'alt valor economic i poc masiu, d'on surten els diners que paguen la majoria d'imposts, que els seus habitants deixen de pagar.
Un pais on el 72% del territori son boscos, i que per tellar un arbre es necessita un permis especial de les autoritats. Es poren tellar arbres però sempre amb permís i amb el control de les autoritats, la conservació de la natura és el més important.
A n'aquest pais cada any el govern fa una enquesta als seus habitants per sebre la FIB(felicitat interior bruta) i així posar en marxa mesures i lleis que mantenguin el nivell de felicitat i benestar dels seus habitants. L'any passat un 78% de la població contestà estar molt satisfet i feliç amb la politica del govern i amb la vida de la qual disfruten al pais.
Quin pais és aquest? us estareu demanant, bé us ho diré: aquest pais s'anomena BUTAN, i està situat entre Xina i l'India, la seva religió majoritari és budista, i si, és el lloc on m'agradaria viure. Recentment un amic hi ha estat uns mesos, recorrent-lo a peu de cap a cap, i se n'ha enamorat, jo també!
A que seria genial tenir un govern així, aqui a Espanya? Llàstima que això no sigui més que una utopia, no ens quedarà més remei que emigrar cap a Butan! jo m'ho estic pensant... encara que de moment em limitaré a preparar-me per anar-hi de viatge.
Encara queden llocs a n'aquest món on el més important és el benestar de les persones que hi viuen... Butan es veu que és un d'aquests llocs.
Un pais amb milions d'arbres ben cuidats, interminables rius d'aigua neta, temples magestuosos, roques pintades amb imatges de monjos, amb colors espectaculars. Un pais que segons l' ONU, té 2002 temples religiosos, la majoria daten del segle XVII.
Un pais on viuen uns 700.000 habitants, amb una extenció similar a Suïssa, amb un sol Aeroport, amb una capital on no hi ha semafors, ni valles publicitaries.Un pais on està prohibit vendre tabac, ja que és perjudicial per la salut dels seus habitants. Un pais on practicament no hi ha analfabetisme, la ensenyança és amb Anglés i la llengua propia, sanidad i menjar assegurades, la electricitat practicament de franc( esta subvencionada pel govern, ja que gràcies als grans rius, produeixen gran quantitat de energia hidràulica, la qual exporten als països veïns). Un pais on el 99% de l'agricultura és ecològica, i amb una política urbanistica on el més important és el respecte al medi ambient. Un pais on el turisme està controlat, un turisme d'alt valor economic i poc masiu, d'on surten els diners que paguen la majoria d'imposts, que els seus habitants deixen de pagar.
Un pais on el 72% del territori son boscos, i que per tellar un arbre es necessita un permis especial de les autoritats. Es poren tellar arbres però sempre amb permís i amb el control de les autoritats, la conservació de la natura és el més important.
A n'aquest pais cada any el govern fa una enquesta als seus habitants per sebre la FIB(felicitat interior bruta) i així posar en marxa mesures i lleis que mantenguin el nivell de felicitat i benestar dels seus habitants. L'any passat un 78% de la població contestà estar molt satisfet i feliç amb la politica del govern i amb la vida de la qual disfruten al pais.
Quin pais és aquest? us estareu demanant, bé us ho diré: aquest pais s'anomena BUTAN, i està situat entre Xina i l'India, la seva religió majoritari és budista, i si, és el lloc on m'agradaria viure. Recentment un amic hi ha estat uns mesos, recorrent-lo a peu de cap a cap, i se n'ha enamorat, jo també!
A que seria genial tenir un govern així, aqui a Espanya? Llàstima que això no sigui més que una utopia, no ens quedarà més remei que emigrar cap a Butan! jo m'ho estic pensant... encara que de moment em limitaré a preparar-me per anar-hi de viatge.
Encara queden llocs a n'aquest món on el més important és el benestar de les persones que hi viuen... Butan es veu que és un d'aquests llocs.
viernes, 24 de diciembre de 2010
Què significa Nadal per mí?
Darrerament en sorprén la quantitat de gent que diu que les festes de Nadal no els hi agrada. Donç a mí m'encanten! Per mí Nadal és l'època en la qual podem expressar els nostres sentiments a la gent que ens importa, ja que durant l'any, amb el ritme de vida que duim, gaire bé no tenim ni temps de fer-ho.Les festes de Nadal són ideals per compartir moments amb amics, familiars, gent que fa temps que no veiem... etc.
Això no vol dir que la resta de l'any no ho haguem de fer, però la veritat és que per Nadal tenim més temps.
Nadal per mí, significa amistat, amor, al·legria, i per què no... recordarse'n dels que ja no estan entre nosaltres, però sense tristesa ni anyorança, si no, amb tendresa i al·legria.
Hi ha gent que diu que tot això dels regals és consumisme pur, hi estic d'acord en part, no és necessari per disfrutar de Nadal comprar regals cars i en gran quantitat, ara, per exemple a mí m'encanta fer regals sencills i si pot ser útils a la gent que estim, per dos motius: un per fer-los sebre que m'enrecord d'ells, l'altre perque cada vegada que vegin o agafin aquests regals recordin que tenen un amic.
Per tant, és responsabilitat de cada persona com disfruti aquestes festes, però hi ha una cosa més a dir, les festes de Nadal són molt importants pels infants, no hi ha res millor que veure la cara dels teus fills o filles quan amb aquella il·lusió plena d'inocència esperen veure què els haurà duit el Pare Noel o els Reis mags, o quan adornam l'arbre de Nadal, o quan cantam nadales... etc. I jo en pregunto; no serà que tots aquells que diuen que Nadal no els agrada, és perque l'infant que tots tenim a dins, els ha desaperescut? Jo crec que sí, perque si no es així no ho entenc, ho respet, però no ho entenc.
Jo segueixó sent un infant, gran, però infant. Esper ser-ho molts d'anys més, i sí, m'agrada Nadal!!!
Això no vol dir que la resta de l'any no ho haguem de fer, però la veritat és que per Nadal tenim més temps.
Nadal per mí, significa amistat, amor, al·legria, i per què no... recordarse'n dels que ja no estan entre nosaltres, però sense tristesa ni anyorança, si no, amb tendresa i al·legria.
Hi ha gent que diu que tot això dels regals és consumisme pur, hi estic d'acord en part, no és necessari per disfrutar de Nadal comprar regals cars i en gran quantitat, ara, per exemple a mí m'encanta fer regals sencills i si pot ser útils a la gent que estim, per dos motius: un per fer-los sebre que m'enrecord d'ells, l'altre perque cada vegada que vegin o agafin aquests regals recordin que tenen un amic.
Per tant, és responsabilitat de cada persona com disfruti aquestes festes, però hi ha una cosa més a dir, les festes de Nadal són molt importants pels infants, no hi ha res millor que veure la cara dels teus fills o filles quan amb aquella il·lusió plena d'inocència esperen veure què els haurà duit el Pare Noel o els Reis mags, o quan adornam l'arbre de Nadal, o quan cantam nadales... etc. I jo en pregunto; no serà que tots aquells que diuen que Nadal no els agrada, és perque l'infant que tots tenim a dins, els ha desaperescut? Jo crec que sí, perque si no es així no ho entenc, ho respet, però no ho entenc.
Jo segueixó sent un infant, gran, però infant. Esper ser-ho molts d'anys més, i sí, m'agrada Nadal!!!
martes, 7 de diciembre de 2010
Suscribirse a:
Entradas (Atom)