Demà s'acaba aquest any, i ja puc fer resum del que m'ha duit aquest any. Personalment ha estat un any molt bò, sé que per molta de gent no ho ha estat, a causa de la ja sobradament coneguda crisi. Jo puc dir i no és per fardar que no n'he tengut, ni sé per on para!.Ha estat un any on he aprés moltes coses, lliçons que encara no havia vist, i de les que he pogut aprendre. He conegut gent molt interessant, gent que m'han aportat molt a la meva vida, m'han fet creixer, no importa dir noms... gràcies per tot. Per altre part ha estat l'any en el qual m'he decidit a fer l'accés a l'universitat, feia anys que ho tenia en ment, però per un motiu o altre sempre em quedava pendent. També ha estat l'any en el qual he decidit fer més esport,( principalment correr) vaig començar a principis d'any, i ja no he amollat! Ha estat un any on he crescut com a persona, crec que estic passant la millor època de la meva vida, veig les coses d'una forma molt diferent a com les veia abans.
Respecte a la família, estic a un bòn moment, hem tengut moments no tan bòns( com totes les parelles, supòs), però quan estimes de veritat i t'estimen, tot es supera sense problemes, ara puc dir que esteim a un moment fantàstic! soc molt afortunat de tenir una dona com na Magdalena al meu costat, ja que soc una persona diguem "excentric" o com diria el meu germà Tomeu un poc "bohemio". Però soc com soc i m'agrada, soc feliç de ser com soc, amb les coses bones i les dolentes, això sí, sempre intentant polir les dolentes. I de la nina que puc dir?... és el meu sol, és la cosa més maravillosa que m'ha passat a la vida, ella si que és fantàstica!!
També ha estat una any on la feina m´ha anat molt bé, allà on tothom es queixa, jo només puc donar gràcies, reconec que soc afortunat, encara que jo, soc d'aquells que diuen que la sort no existeix, crec que tots cream la vida que volem tenir, i si treballes, ets just, generós, saps el que vols i lluites per aconseguir-ho amb totes les teves forces sense fer mal a ningú... ho aconsegueixes!
Per tant estic molt agraït per aquest any que ja acabam, i ja don gràcies per totes les coses que em durà el 2011, estic segur i no tenc cap dubte de que encara serà millor, creixeré més com a persona, intentaré ser millor en tots els aspectes, i aconseguiré tots els meus objectius, tot ja està en camí! Sé que també vendran coses no tan bones, però segur que d'elles treuré lliçons que em serviran per millorar i creixer! Gràcies!!
jueves, 30 de diciembre de 2010
martes, 28 de diciembre de 2010
El lloc on m'agradaria viure!!
Us imaginau un pais on no es mira el producte interior brut (PIB), si no la felicitat interior bruta (FIB) ?. Un pais on el progrés del poble no es pot mirar només pels diners, el progrés econòmic ha d'anar acompanyat del cultural, espiritual,i mediambiental, aixi com d'un bon govern. Un pais on és la dona quí reb la herència de totes les propietats de la família i les gestiona. Un pais, on és practicament impossible escoltar una sortida de tò o un insult de boca de qualsevol habitant.
Un pais amb milions d'arbres ben cuidats, interminables rius d'aigua neta, temples magestuosos, roques pintades amb imatges de monjos, amb colors espectaculars. Un pais que segons l' ONU, té 2002 temples religiosos, la majoria daten del segle XVII.
Un pais on viuen uns 700.000 habitants, amb una extenció similar a Suïssa, amb un sol Aeroport, amb una capital on no hi ha semafors, ni valles publicitaries.Un pais on està prohibit vendre tabac, ja que és perjudicial per la salut dels seus habitants. Un pais on practicament no hi ha analfabetisme, la ensenyança és amb Anglés i la llengua propia, sanidad i menjar assegurades, la electricitat practicament de franc( esta subvencionada pel govern, ja que gràcies als grans rius, produeixen gran quantitat de energia hidràulica, la qual exporten als països veïns). Un pais on el 99% de l'agricultura és ecològica, i amb una política urbanistica on el més important és el respecte al medi ambient. Un pais on el turisme està controlat, un turisme d'alt valor economic i poc masiu, d'on surten els diners que paguen la majoria d'imposts, que els seus habitants deixen de pagar.
Un pais on el 72% del territori son boscos, i que per tellar un arbre es necessita un permis especial de les autoritats. Es poren tellar arbres però sempre amb permís i amb el control de les autoritats, la conservació de la natura és el més important.
A n'aquest pais cada any el govern fa una enquesta als seus habitants per sebre la FIB(felicitat interior bruta) i així posar en marxa mesures i lleis que mantenguin el nivell de felicitat i benestar dels seus habitants. L'any passat un 78% de la població contestà estar molt satisfet i feliç amb la politica del govern i amb la vida de la qual disfruten al pais.
Quin pais és aquest? us estareu demanant, bé us ho diré: aquest pais s'anomena BUTAN, i està situat entre Xina i l'India, la seva religió majoritari és budista, i si, és el lloc on m'agradaria viure. Recentment un amic hi ha estat uns mesos, recorrent-lo a peu de cap a cap, i se n'ha enamorat, jo també!
A que seria genial tenir un govern així, aqui a Espanya? Llàstima que això no sigui més que una utopia, no ens quedarà més remei que emigrar cap a Butan! jo m'ho estic pensant... encara que de moment em limitaré a preparar-me per anar-hi de viatge.
Encara queden llocs a n'aquest món on el més important és el benestar de les persones que hi viuen... Butan es veu que és un d'aquests llocs.
Un pais amb milions d'arbres ben cuidats, interminables rius d'aigua neta, temples magestuosos, roques pintades amb imatges de monjos, amb colors espectaculars. Un pais que segons l' ONU, té 2002 temples religiosos, la majoria daten del segle XVII.
Un pais on viuen uns 700.000 habitants, amb una extenció similar a Suïssa, amb un sol Aeroport, amb una capital on no hi ha semafors, ni valles publicitaries.Un pais on està prohibit vendre tabac, ja que és perjudicial per la salut dels seus habitants. Un pais on practicament no hi ha analfabetisme, la ensenyança és amb Anglés i la llengua propia, sanidad i menjar assegurades, la electricitat practicament de franc( esta subvencionada pel govern, ja que gràcies als grans rius, produeixen gran quantitat de energia hidràulica, la qual exporten als països veïns). Un pais on el 99% de l'agricultura és ecològica, i amb una política urbanistica on el més important és el respecte al medi ambient. Un pais on el turisme està controlat, un turisme d'alt valor economic i poc masiu, d'on surten els diners que paguen la majoria d'imposts, que els seus habitants deixen de pagar.
Un pais on el 72% del territori son boscos, i que per tellar un arbre es necessita un permis especial de les autoritats. Es poren tellar arbres però sempre amb permís i amb el control de les autoritats, la conservació de la natura és el més important.
A n'aquest pais cada any el govern fa una enquesta als seus habitants per sebre la FIB(felicitat interior bruta) i així posar en marxa mesures i lleis que mantenguin el nivell de felicitat i benestar dels seus habitants. L'any passat un 78% de la població contestà estar molt satisfet i feliç amb la politica del govern i amb la vida de la qual disfruten al pais.
Quin pais és aquest? us estareu demanant, bé us ho diré: aquest pais s'anomena BUTAN, i està situat entre Xina i l'India, la seva religió majoritari és budista, i si, és el lloc on m'agradaria viure. Recentment un amic hi ha estat uns mesos, recorrent-lo a peu de cap a cap, i se n'ha enamorat, jo també!
A que seria genial tenir un govern així, aqui a Espanya? Llàstima que això no sigui més que una utopia, no ens quedarà més remei que emigrar cap a Butan! jo m'ho estic pensant... encara que de moment em limitaré a preparar-me per anar-hi de viatge.
Encara queden llocs a n'aquest món on el més important és el benestar de les persones que hi viuen... Butan es veu que és un d'aquests llocs.
viernes, 24 de diciembre de 2010
Què significa Nadal per mí?
Darrerament en sorprén la quantitat de gent que diu que les festes de Nadal no els hi agrada. Donç a mí m'encanten! Per mí Nadal és l'època en la qual podem expressar els nostres sentiments a la gent que ens importa, ja que durant l'any, amb el ritme de vida que duim, gaire bé no tenim ni temps de fer-ho.Les festes de Nadal són ideals per compartir moments amb amics, familiars, gent que fa temps que no veiem... etc.
Això no vol dir que la resta de l'any no ho haguem de fer, però la veritat és que per Nadal tenim més temps.
Nadal per mí, significa amistat, amor, al·legria, i per què no... recordarse'n dels que ja no estan entre nosaltres, però sense tristesa ni anyorança, si no, amb tendresa i al·legria.
Hi ha gent que diu que tot això dels regals és consumisme pur, hi estic d'acord en part, no és necessari per disfrutar de Nadal comprar regals cars i en gran quantitat, ara, per exemple a mí m'encanta fer regals sencills i si pot ser útils a la gent que estim, per dos motius: un per fer-los sebre que m'enrecord d'ells, l'altre perque cada vegada que vegin o agafin aquests regals recordin que tenen un amic.
Per tant, és responsabilitat de cada persona com disfruti aquestes festes, però hi ha una cosa més a dir, les festes de Nadal són molt importants pels infants, no hi ha res millor que veure la cara dels teus fills o filles quan amb aquella il·lusió plena d'inocència esperen veure què els haurà duit el Pare Noel o els Reis mags, o quan adornam l'arbre de Nadal, o quan cantam nadales... etc. I jo en pregunto; no serà que tots aquells que diuen que Nadal no els agrada, és perque l'infant que tots tenim a dins, els ha desaperescut? Jo crec que sí, perque si no es així no ho entenc, ho respet, però no ho entenc.
Jo segueixó sent un infant, gran, però infant. Esper ser-ho molts d'anys més, i sí, m'agrada Nadal!!!
Això no vol dir que la resta de l'any no ho haguem de fer, però la veritat és que per Nadal tenim més temps.
Nadal per mí, significa amistat, amor, al·legria, i per què no... recordarse'n dels que ja no estan entre nosaltres, però sense tristesa ni anyorança, si no, amb tendresa i al·legria.
Hi ha gent que diu que tot això dels regals és consumisme pur, hi estic d'acord en part, no és necessari per disfrutar de Nadal comprar regals cars i en gran quantitat, ara, per exemple a mí m'encanta fer regals sencills i si pot ser útils a la gent que estim, per dos motius: un per fer-los sebre que m'enrecord d'ells, l'altre perque cada vegada que vegin o agafin aquests regals recordin que tenen un amic.
Per tant, és responsabilitat de cada persona com disfruti aquestes festes, però hi ha una cosa més a dir, les festes de Nadal són molt importants pels infants, no hi ha res millor que veure la cara dels teus fills o filles quan amb aquella il·lusió plena d'inocència esperen veure què els haurà duit el Pare Noel o els Reis mags, o quan adornam l'arbre de Nadal, o quan cantam nadales... etc. I jo en pregunto; no serà que tots aquells que diuen que Nadal no els agrada, és perque l'infant que tots tenim a dins, els ha desaperescut? Jo crec que sí, perque si no es així no ho entenc, ho respet, però no ho entenc.
Jo segueixó sent un infant, gran, però infant. Esper ser-ho molts d'anys més, i sí, m'agrada Nadal!!!
martes, 7 de diciembre de 2010
¿Existe Dios? - (Albert Einstein) su interpretación
Simplement genial! això ja fa milés d'anys que ho deien als savis de l'India. Però aquestes paraules sortides de la boca del ser humà que està considerat si no el més intel·ligent, uns dels més intel·ligents, encara cobren més importància!
Albert Einstein y Dios - 1° Parte
Albert Einsten: un geni, per mí, la persona que ha estat més aprop de descobrir el origen de l'univers. La meva admiració i devoció per ell és infinita. Crec que aquests videos de paraules dites per ell, com a minim fan reflexionar.
sábado, 4 de diciembre de 2010
Controladors, una classe privil·legiada
Estic espantat per la facilitat que tenim a Espanya per montar un desastre. Els controladors, aquests que guanyen 300.000 o més euros a l'any, que cada dues hores de feina descansen a unes sales especials amb totes les comoditats, que cada hora extra que fan la cobren a 500 €, ahir els va pegar per posar-se "mal·lalts" tots a la vegada.
A una radio han comentat que un vuitanta per cent dels controladors no creuen en res, i pel que veig, és cert. No creuen ni en la solidaritat, ni en la gent que en temps de crisi ha hagut de fer un esforç per ahorrar uns diners i poder anar de vacances, no creuen en els infants que fa molt de temps, tal vegada anys, que esperaven anar a Disney a veure en Mickey, en Donald, etc, com li expliques a un nin que per culpa de uns senyor que s'anomenen controladors, no poren anar a Disney. Si, definitivament crec que aquests tios viuen a un altre món, clar, com ells guanyen tant, els és igual si una familia es queda sense vacances ni diners. Estic indignat! i això que a mí no m'afecta, però crec que per desgràcia això ens acabarà afectant a tots.
Quina imatge esteim donant a tot el món! que deuen pensar de noltros? és una vergonya!.
Sol·lucio: preparar a professionals siguin militars o no, per fer aquesta feina, els que han montat tot això al carrer i que paguin tot les despeses i danys que han provocat, ja està bé de classes privil·legiades!
A una radio han comentat que un vuitanta per cent dels controladors no creuen en res, i pel que veig, és cert. No creuen ni en la solidaritat, ni en la gent que en temps de crisi ha hagut de fer un esforç per ahorrar uns diners i poder anar de vacances, no creuen en els infants que fa molt de temps, tal vegada anys, que esperaven anar a Disney a veure en Mickey, en Donald, etc, com li expliques a un nin que per culpa de uns senyor que s'anomenen controladors, no poren anar a Disney. Si, definitivament crec que aquests tios viuen a un altre món, clar, com ells guanyen tant, els és igual si una familia es queda sense vacances ni diners. Estic indignat! i això que a mí no m'afecta, però crec que per desgràcia això ens acabarà afectant a tots.
Quina imatge esteim donant a tot el món! que deuen pensar de noltros? és una vergonya!.
Sol·lucio: preparar a professionals siguin militars o no, per fer aquesta feina, els que han montat tot això al carrer i que paguin tot les despeses i danys que han provocat, ja està bé de classes privil·legiades!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)